Educació durant els segles...

Viatgem al passat per retrobar-nos amb l’educació del segle XIX i anar fins a l’educació del segle XXI.

Aquí era on volia arribar jo, desprès de viatjar en el temps trobem com fa uns anys l’educació era unidireccional, l’únic que sabia a dins de l’aula era el mestre i els alumnes es trobaven allà per escoltar i memoritzar tot el que aquell deia, es categoritzava el nen com una tabula rassa i havia d'anar creixent a partir del que deia el mestre.

En aquella època no es vetllava per els interessos, habilitats, valors ni actituds dels infants, tampoc es tenia en compte si algun d’ells necessitaria ajuda i caldria una atenció individualitzada en algun moment. S’anava a classe per aprendre tot allò que el professor digués, tenint molt clar qui era el protagonista: el mestre.

http://www.flickr.com/photos/22326055@N06/4264216476/

Trobem que al llarg del temps hem anat evolucionant i s’ha anat buscant un altre tipus d'educació  una educació on es té en compte a l’infant com a protagonista del seu propi l’aprenentatge, però ens endinsem en una educació que es centra en l’aprenentatge d’uns coneixements, per sobre de les habilitats que seran necessàries per al propi desenvolupament.

Com ens diu Zabala en el llibre ”11 ideas clave. Cómo aprender i enseñar competencias.1r capitol:  “este modo de aprender provoca una mayor disociación entre teoría i práctica ya que el alumnado se ejercita para memorizar el temario con el fin de exponer los conocimientos adquiridos en una prueba, y no para poder aplicarlos a las distintas situaciones que la vida profesional le va a deparar”.

L’infant no aprèn, memoritza tot allò que s’ha d'aprendre i es valorat amb proves, no el qualifiquen per l’esforç o la capacitat que té per fer-ho. Ens trobem que no avancem que estem en una societat nova, actual, però que l’educació es la mateixa que els segles anteriors. És un ensenyament que et prepara per passar d'etapa en etapa, però et limita perquè només una part de la societat anomenada privilegiada arriba a la universitat, els altres queden classificats com “fracassats” no es una educació igualitària. Si es segueix aquesta línia  no es tenen en compte les necessitats de la societat i per tant del sistema educatiu parlem del caràcter propedèutic i selectiu, que només prepara a la minoria que arriba al món universitari.

Desprès trobem la societat que vol i necessita aprendre, una societat que busca l’educació per tots, on es desenvolupin totes les capacitats de les persones i puguin desenvolupar-se en la societat en la que viuen.

Durant el primer capítol del llibre Zabala i Arnau defensen aquesta idea d’escola per a tots: “La escuela debe formar en todas aquellas competencias imprescindibles para el desarrollo personal, interpersonal, social y professional, superando la función propedéutica y selectiva de la enseñanza”.

Hi ha que pensar que el canvi existeix però s’ha de fer real, hem de tenir molt clar que el nen aprèn per a la vida i ha de desenvolupar-se com un tot global, s’ha de deixar enrere el mite de que el nen és una tabula rassa, el nen vol i necessita aprendre, es ric i potent, i s’ha d'aconseguir que desenvolupi totes les seves capacitats.

Delors en el llibre “La educación encierra un tesoro” Capítulo cuatro , anomena quatre pilars fonamentals:

Saber: que és el contingut de l’aprenentatge.

Saber fer: saber reaccionar en les diferents situacions de la vida no nomes com a resposta a les competències.

Saber ser: ser sempre un mateix, saber desenvolupar les pròpies capacitats per tal de tenir un desenvolupament global.

Saber conviure: vivim en una societat amb molta diversitat i complexitat, s’ha d'aprendre a viure i entendre els diferents punts de vista que conjuntament es troben en la mateixa societat.

S’ha d'acompanyar a l’infant en el seu desenvolupament i ajudar-lo a que arribi a desenvolupar-se com un tot global. Avui en dia s’ha de tenir molt clar que el nen aprèn de tot el que el rodeja i que es tant important el mestre, com la família o el context en el que viu per tal del que seu aprenentatge i desenvolupament sigui del tot gratificant.

A continuació, us deixo un vídeo amb les imatges de Frato (Tonucci) on podem veure l’escola actual i el canvi necessari que aquesta requereix.

 

http://www.youtube.com/watch?v=yPFU5wL-vRk&feature=related>

Per últim, dir que actualment la nostra societat a fet uns canvis des de els segles passats instaurant en el nostre dia a dia les noves tecnologies, però és com el que  comentava abans amb les competències, si s’utilitzen per ensenyar de la mateixa manera que en l’escola tradicional no ens serveixen de res. Les noves tecnologies es un avanç i permeten una educació més propera si s’utilitzen de manera adequada.

Fins a la pròxima entrada!!

.