lunes, 22 de octubre de 2012

Del s.XIX al s.XXI, mestres i alumnes.

Durant aquesta setmana seguim viatjant en el temps, ens centrarem en el rol del mestre i de l’alumne. De l’educació del segle XIX a l’educació del segle XXI. 
Partirem de quan jo anava a l’escola, farà uns deu anys, on el professor era el qui sabia i nosaltres estàvem allà per aprendre, esta clar, que no sempre podem ficar a tots en el mateix sac, però podria dir que l’educació que vaig tenir quan anava a l’escola correspon a la del segle XIX, no es mirava per els interessos dels infants, ni es treballava partint de les seves necessitats.

En aquells anys el llibre era el principal aliat que tenien el mestres, com ja he esmentat abans, no tots son igual, però podria contar amb els dits de les mans i me'n sobrarien, si hagués de dir les vegades que he treballat a l’escola mitjançant vivències, observació o experimentació.

tiny school bookhttp://www.flickr.com/photos/27241019@N04/3426331414/

 Aquell llibre encara avui es troba en moltes aules d’infantil. Realment creieu que uns nens de segon cicle d’educació infantil aprenen més per exemple anglès a partir d’un llibre, que treballant-lo des de la vivència?? No m’ho crec... hi ha moltes maneres de treballar amb un llibre, però si aquell llibre es perquè els nens s’asseguin a taula i el segueixen per mi no es educatiu, i parlo d’una classe de P.3, d’aquest any, es una cosa que no puc entendre del segle XXI, amb la lluita que hi ha per què l’educació sofreixi un canvi, i amb els recursos que existeixen avui en dia amb les noves tecnologies, o simplement experiment amb l’ambient, no se com encara es pot utilitzar un llibre per ensenyar a nens en l’etapa d’educació infantil.

 Passaré a parlar d’un del elements clau de l’educació, Els alumnes:

 Si viatgem en el temps, arribem a l’època dels nostres pares o avis, on els infants no sabien res, eren como una tabula rassa i el mestre estava allà per ensenyar-los tot el que havien d’aprendre, ell parlava i ells havien de memoritzar i transmetre tot allò que aquell havia dit, era un repetició continua del mestre/a, no hi havia aprenentatge significatiu.

D’altra banda en aquells temps ens podíem oblidar de les classes unitàries, o del treball d’intercicles, en aquell moment els infants s’agrupaven per edat i per sexe, no hi havia una avaluació continua del seu aprenentatge i es valorava el esforç d’aquests, demostraven el que sabien en les proves i el que aprovava era llest i el que no era etiquetat com no vàlid.

Pareix que avui en dia les coses han millorat i per lo menys es vela per les necessitats dels infants, per a que l’infant sigui partícip del seu propi aprenentatge, nens amb capacitats , que saben i tenen ganes d’aprendre, que utilitzen les noves tecnologies com un nou recurs que li ha ensenyat el mestre, aprèn a l’aula i de l’entorn, es autònom i sap buscar i aportar informació. S’educa per a la vida, i a dins l’aula s’ha de treballar en coses reals per tal de que desprès el nen es sàpiga desenvolupar en el seu entorn social. Alumnes que s’avaluen de forma continuada, es tenen en compte les necessitats de cadascun i els esforços que aquets realitzen per arribar a les seves fites, perquè avui en dia s’ensenya al nen a marcar-se les seves pròpies fites i objectius, el mestre guia i acompanya.

Safe Places to Play and Hang Out event at the Senedd / Digwyddiad Mannau Diogel i Chwarae a Chymdeithasu yn y Seneddhttp://www.flickr.com/photos/nationalassemblyforwales/5201568268/

 L’altre element clau en aquest discurs és el Mestre:

Com ja s’ha esmentat abans, si viatgem anys enrere el mestre, era el que ho sabia tot, ell anava a l’escola amb els seus llibres a ensenyar als nens, però sense pensar en les capacitats que aquests tenien, ni les necessitats que podrien tenir. Eren normalment persones autoritàries, amb una mirada unidireccional, amb prejudicis, ja que no valoraven les necessitats de cadascun.
Eren mestres que realment seguien la seva feina, ja que es basaven, en lo que posava el currículum i en aquell cas era ensenyar tot allò que el llibre deia i res més. El mestre en aquells temps no ensenyaven als seus alumnes que hi havia vida fora d’aquella aula i que de l’entorn també s’aprèn.

 D’altra banda podem dir que avui en dia el mestre/a, si que es fixa en cada un dels seus alumnes, si que els tracta com a essers individuals que son. No té prejudicis, no menteix, no etiqueta, no és autoritari, deixa que el protagonista del seu propi aprenentatge siguin els alumnes, els guia i els acompanya.
Aquest convida a les famílies a que col•laboració en el procés d’aprenentatge global del seu fill, treballa amb equip, ja no té aquella mirada que tenien els mestres d’abans, ara la seva mirada es bidireccional, existeix el feedback entre ells i els seus alumnes.

Es treballa per projectes a partir dels interessos dels infants, el lloc d’aprenentatge, ja no només es un sol espai, s’aprofiten de tots els recursos que siguin possibles per tal de que aquells nens/es puguin observar i experimentar de lo que estan treballant. Podem dir que avui en dia hi ha moltíssim, mestres que si que viuen en la nova era i utilitzen metodologies més innovadores i ensenyen als seus alumnes a treballar amb les noves tecnologies, com un nou recurs, encara que hi ha que dir , que per desgracia actualment encara queden mestres que entren a l’aula amb un llibre i una mirada unidireccional.

 Per últim, faré menció al tpack, podem dir que aquest es l’únic coneixement realment vàlid que té un mestre per impartir les seves classes amb les noves tecnologies.


 slide_tpack

http://www.flickr.com/photos/nooccar/5188329628/

 Com es pot veure en la foto aquesta es basa en tres coneixements bàsics, coneixement tecnològic, pedagògic i disciplinar. Que quan s’entrellacen entre ells creen el coneixement pedagògic disciplinar, el tecnològic disciplinar i el tecnològic pedagògic. Si aconseguim que els tres coneixements bàsics s’ajuntin aconseguirem que hi hagi una bona integració de les TIC, a l’hora d’impartir les classes i els professors podran fer les classes més atractives, entretingudes e inclòs podran ser millor.

 Si qualcú li interessa saber més sobre aquest coneixement pot anar a un bloc de TIC i educació que tu explica molt bé. Ho deixo aquí enllaçat Tpack.


 Per finalitzar la meva entrada setmanal, afegiré un recurs que ens va demanar la mestra, per aquesta entrada que era crear un àlbum a flickr amb les nostres pròpies fotos i publicar-ho en el nostre bloc.


 

 Amb aquestes fotos el que vull dir, es que encara que trobem que tot es fosc i no hi ha sortida, em de ser forts i superar tots els obstacles que ens trobem al llarg de la nostra carrera educativa, per què si es lluita sempre s’obri la llum i apareixen els colors.

lunes, 15 de octubre de 2012

Educació durant els segles...


Viatgem al passat per retrobar-nos amb l’educació del segle XIX i anar fins a l’educació del segle XXI.

Aquí era on volia arribar jo, desprès de viatjar en el temps trobem com fa uns anys l’educació era unidireccional, l’únic que sabia a dins de l’aula era el mestre i els alumnes es trobaven allà per escoltar i memoritzar tot el que aquell deia, es categoritzava el nen com una tabula rassa i havia d'anar creixent a partir del que deia el mestre.

En aquella època no es vetllava per els interessos, habilitats, valors ni actituds dels infants, tampoc es tenia en compte si algun d’ells necessitaria ajuda i caldria una atenció individualitzada en algun moment. S’anava a classe per aprendre tot allò que el professor digués, tenint molt clar qui era el protagonista: el mestre.

School Room

http://www.flickr.com/photos/22326055@N06/4264216476/

Trobem que al llarg del temps hem anat evolucionant i s’ha anat buscant un altre tipus d'educació  una educació on es té en compte a l’infant com a protagonista del seu propi l’aprenentatge, però ens endinsem en una educació que es centra en l’aprenentatge d’uns coneixements, per sobre de les habilitats que seran necessàries per al propi desenvolupament.

Com ens diu Zabala en el llibre ”11 ideas clave. Cómo aprender i enseñar competencias.1r capitol:  “este modo de aprender provoca una mayor disociación entre teoría i práctica ya que el alumnado se ejercita para memorizar el temario con el fin de exponer los conocimientos adquiridos en una prueba, y no para poder aplicarlos a las distintas situaciones que la vida profesional le va a deparar”.

L’infant no aprèn, memoritza tot allò que s’ha d'aprendre i es valorat amb proves, no el qualifiquen per l’esforç o la capacitat que té per fer-ho. Ens trobem que no avancem que estem en una societat nova, actual, però que l’educació es la mateixa que els segles anteriors. És un ensenyament que et prepara per passar d'etapa en etapa, però et limita perquè només una part de la societat anomenada privilegiada arriba a la universitat, els altres queden classificats com “fracassats” no es una educació igualitària. Si es segueix aquesta línia  no es tenen en compte les necessitats de la societat i per tant del sistema educatiu parlem del caràcter propedèutic i selectiu, que només prepara a la minoria que arriba al món universitari.

Desprès trobem la societat que vol i necessita aprendre, una societat que busca l’educació per tots, on es desenvolupin totes les capacitats de les persones i puguin desenvolupar-se en la societat en la que viuen.

Durant el primer capítol del llibre Zabala i Arnau defensen aquesta idea d’escola per a tots: “La escuela debe formar en todas aquellas competencias imprescindibles para el desarrollo personal, interpersonal, social y professional, superando la función propedéutica y selectiva de la enseñanza”.

Hi ha que pensar que el canvi existeix però s’ha de fer real, hem de tenir molt clar que el nen aprèn per a la vida i ha de desenvolupar-se com un tot global, s’ha de deixar enrere el mite de que el nen és una tabula rassa, el nen vol i necessita aprendre, es ric i potent, i s’ha d'aconseguir que desenvolupi totes les seves capacitats.
Delors en el llibre “La educación encierra un tesoro” Capítulo cuatro , anomena quatre pilars fonamentals:
Saber: que és el contingut de l’aprenentatge.
Saber fer: saber reaccionar en les diferents situacions de la vida no nomes com a resposta a les competències.
Saber ser: ser sempre un mateix, saber desenvolupar les pròpies capacitats per tal de tenir un desenvolupament global.
Saber conviure: vivim en una societat amb molta diversitat i complexitat, s’ha d'aprendre a viure i entendre els diferents punts de vista que conjuntament es troben en la mateixa societat.

S’ha d'acompanyar a l’infant en el seu desenvolupament i ajudar-lo a que arribi a desenvolupar-se com un tot global. Avui en dia s’ha de tenir molt clar que el nen aprèn de tot el que el rodeja i que es tant important el mestre, com la família o el context en el que viu per tal del que seu aprenentatge i desenvolupament sigui del tot gratificant.

A continuació, us deixo un vídeo amb les imatges de Frato (Tonucci) on podem veure l’escola actual i el canvi necessari que aquesta requereix.


 

http://www.youtube.com/watch?v=yPFU5wL-vRk&feature=related>

Per últim, dir que actualment la nostra societat a fet uns canvis des de els segles passats instaurant en el nostre dia a dia les noves tecnologies, però és com el que  comentava abans amb les competències, si s’utilitzen per ensenyar de la mateixa manera que en l’escola tradicional no ens serveixen de res. Les noves tecnologies es un avanç i permeten una educació més propera si s’utilitzen de manera adequada.
Fins a la pròxima entrada!!


.